DANI RAYA: «Un CAR dóna una vida que no pots ni imaginar» – El Periòdic d’Andorra

Posted by on 24, oct. 2015 in El Periòdic d'Andorra, Enllaços premsa

dani-raya-web

PER ALBERT CANES

Vinculat a l’esport de l’oval des de fa sis anys, Dani Raya ha fet una progressió en un curt període de temps que l’ha portat a ser un dels més involucrats amb el rugbi a Andorra i actualment és el segon capità del VPC. A part de jugar amb el primer equip, també és el gerent del club i de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR), càrrec que va prendre aquest estiu. A més a més, Raya és entrenador dels equips cadet i júnior del club i un dels seleccionadors sub-18.

–L’esportista neix o es fa?
–Crec que una mica de les dues coses. El talent és innat en cadascú, però amb constància i treball pots aconseguir coses.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Tota la gent que complia els seus somnis a base de feina i treball.
–I la seva referència en l’actualitat?
–El jugador de segona línia de Sud-àfrica, Victor Matfield.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Complir els meus objectius personals diaris i setmanals. La feina que faig que m’agrada i l’esport també. Això em fa tirar endavant.
–Té confiança en el futur?
–Sí. Si no fos així estaríem una mica fotuts. Tinc plena confiança en el que pugui passar en les properes hores, dies i anys.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Tinc la sort que la meva feina està vinculada a l’esport des d’aquest any. Treballo només pel club i això em fa viure des de dins l’entitat, la selecció i tots els aspectes de l’esport.
–Un petit plaer diari?
–Arribar a casa aviat i descansar.
–Què el pot treure de polleguera en una competició?
–Em molesta el poc respecte vers el rival i l’àrbitre. Són persones que fan la seva feina o competeixen igual que nosaltres i s’han de respectar per això.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un jugador de rugbi?
–La humilitat, l’honradesa i la valentia.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–No es pot dir que no tingui prou reconeixement, però sempre es pot dir que en pot tenir més. Ara tenim l’equip de bàsquet a l’ACB i crec que en aquest sentit s’està fent una bona feina.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Sempre diem el mateix: Més subvencions als esports més minoritaris i també el que es demana des de fa temps, i ara s’està començant a implantar, és un centre d’alt rendiment. Et dóna una vida que no pots ni imaginar. Vaig ser al CAR de Sant Cugat i és un altre món.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que lluiti pel que vol, que treballi el dia a dia i que no doni res per fet.